El Real Decret-llei 17/1977, de 4 de març, assenyala que la vaga és il.legal (art.11):

• Quan s’iniciï o sostingui per motius polítics o amb qualsevol altra finalitat aliena a l’interès professional dels treballadors afectats.

• Quan sigui de solidaritat o suport, excepte que afecti “directament” a l’interès professional dels qui ho promoguin o sostinguin.

El Tribunal Constitucional ha declarat que és inconstitucional l’expressió “directament”, que els “treballadors vaguistes poden tenir un interès que els faci solidaris amb altres treballadors” i que el termini “professional” ha d’entendre’s referit als interessos que afectin els treballadors com a tals i no com a membres d’una categoria laboral específica. La jurisprudència del Tribunal Suprem assenyala que el model de vaga constitucional no és el contractual (per a aconseguir un conveni), sinó el professional, admetent les vagues de solidaritat. I són legals les vagues contra la política socioeconòmica del govern.

• Quan tingui per objecte alterar, dintre del termini de vigència, el que s’ha pactat en un conveni o el que s’ha establert per Laude.

Però, segons doctrina del Tribunal Constitucional, res impedeix la vaga durant el període de vigència del conveni per a reclamar una interpretació d’aquest (en un determinat sentit), o exigir reivindicacions que no impliquin modificació del conveni; inclús és possible reclamar l'alteració del conveni si hi ha incompliment d’aquest per la part empresarial, o si s’ha produït un canvi absolut i radical de les circumstàncies.

• Quan es produeixi contravenint el que es disposa al present Real decret Llei, o el que s’ha pactat al conveni col·lectiu per a resoldre els conflictes.

La vaga com a dret

L’exercici de vaga suspèn el contracte de treball i l’obligació de l’empresari de cotitzar, de manera que el treballador deixa de rebre l’import del sou a conseqüència de l’absència del treball (RDL 17/1977, article 6 i Estatut dels Treballadors, article 45.1). Per tant, la vaga afecta el sou del treballador i a les seves cotitzacions a la Seguretat Social.

En la vaga la llei t’empara i et protegeix a l’hora de decidir secundar-la i d’unir-te a les reivindicacions. La llei et protegeix perquè puguis decidir lliurement. Els descomptes salarials que comporta el fet de participar en aquest tipus de protesta constitueixen, algunes vegades, el motiu pel qual alguns treballadors i treballadores s’inclinen per no secundar-la. A pesar de les repercussions econòmiques que té la vaga, és important que es valori el motiu que l’origina, perquè moltes vegades és necessari fer una mica d'esforç econòmic per millorar les condicions laborals. El benestar social que gaudim ara és el fruit de moltes lluites de companys i companyes al llarg dels temps. Les conquestes socials es guanyen lluitant per elles, primer per aconseguir-les i després per mantenir-les. Per això, mantenir el benestar social guanyat en segles de lluites és una responsabilitat de totes i de tots.

Sí que es pot fer vaga.

El dret a vaga és un dret fonamental reconegut a l'article 28.2 de la Constitució Espanyola i regulat al Real Decret-llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball.

L'estat d'alarma (regulat per la Llei Orgànica 4/1982, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge) introdueix certes limitacions, però no retira drets fonamentals, com el dret a la vaga.

1. Convocatòria
La convocatòria d’una vaga ha de decidir-se per acord:

a) dels representants legals dels treballadors
b) els treballadors en votació secreta
c) de les organitzacions sindicals amb implantació.

2. Preavís
Una vegada s’ha pres la decisió de convocar una vaga, s’ha de comunicar a l’empresari, o representació patronal corresponent i a l’Autoritat Laboral competent.

Aquest preavís s’ha de realitzar per escrit, amb una antelació mínima de 5 dies (10 en serveis públics), i ha de contenir com a mínim: els objectius de la vaga, les mesures preses per a evitar-la, data d’inici i composició del Comitè de Vaga.

3. Comitè de vaga
Format per un màxim de 12 treballadors afectats. Ha de participar en accions que puguin derivar en la solució de la vaga, són els legitimats per a negociar la solució de la vaga i garantir la presentació dels serveis mínims, etc... propi treballador.

4. Fi de la vaga
La vaga pot finalitzar per compliment del termini, acord entre les parts, l’acord aconseguit té valor de conveni col·lectiu, per desistiment dels convocants, per arbitratge obligatori.

En cas que la vaga convocada afecti sectors encarregats de la prestació dels serveis públics, s’han d’establir serveis mínims.

La fixació dels serveis mínims es faran de forma compartida pels empresaris o l’administració i els vaguistes o els seus representant, davant una manca d’acord, s’estableixen per autoritat laboral, de manera motivada i aclarint els criteris que s’han seguit per tal de fixar-los.

Per a l’establiment dels serveis mínims s’ha de tenir en compte que aquests siguin raonables i que mantinguin una proporció als possibles perjudicis que la vaga pot produir a tercers.

No seran legals uns serveis mínims que pretenguin mantenir tota l’activitat.

Els vaguistes i els seus representants poden fer, de forma pacífica, publicitat de la vaga, respectant sempre el dret al treball dels no vaguistes.

Ens trobem amb la figura dels piquets, que són grups de treballadors amb la missió d’informar i fer publicitat de la vaga, pacíficament.

És il·legal, impedir l’accés al centre de treball, o utilitzar la violència, la coacció o la intimidació. Està sancionat pel Codi Penal.

No. Mai poden acomiadar-te pel motiu de fer vaga. Si la raó de l’acomiadament fos fer vaga, es pot demandar, perquè atempta contra un dret fonamental i es declararia acomiadament nul i, llavors, l’empresari està obligat a readmetre’t.

Els dies de vaga no es tenen en compte ni han de produir descomptes de dies de vacances. Dóna igual els dies de vaga que facis durant l’any, perquè s’entén que són faltes justificades.

Sentència 709/2015 del Tribunal Suprem.
“Correspon el descompte de la retribució dels dies de descans setmanal i dels dies festius compresos dins dels períodes de vaga, mentre que no cap detracció o cap deducció per vaga en la retribució de les vacances i en la dels dies festius fora del període de vaga…”

Mentre s’està de vaga, estàs generant drets com qualsevol dia de treball i, per aquest motiu, tampoc influirà en el còmput d’antiguitat.

Quan s’està de vaga, se suspèn el contracte de treball, fet pel qual desapareix l’obligació de cotitzar. Però no estàs de baixa en la Seguretat Social, sinó que passes a una situació de “Alta especial” i això influeix en diversos drets i prestacions (article 6.3 Reial Decret Llei 17/1977 i article 106.5 Llei General Seguretat Social).

El fet de fer vaga no permet sol·licitar prestacions per desocupació.

Un exemple. Una vaga es prolonga durant tres mesos, els treballadors que la fan veuen afectats els seus ingressos, però no poden sol·licitar la prestació.

Tanmateix, els dies en els quals el treballador està de vaga, s’assimilen a dies cotitzats per a la sol·licitud de la prestació per desocupació, però no per a determinar la seva durada.

Un altre exemple, si Rosa ha treballat 360 dies, podrà sol·licitar la prestació contributiva, encara que hagi estat de vaga dues setmanes en aquests 360 dies.

Per al càlcul de prestacions per Incapacitat Temporal (IT) no es tenen en compte els dies de vaga (ja que no cobres ni cotitzes), però SÍ es compten els dies per a tenir dret al mateix.

En el temps que s’està de vaga, la treballadora o el treballador deixa de percebre el salari corresponent als dies en què no ha treballat. Per calcular quant li descompta l’empresa a la treballadora o treballador en la nòmina, cal sumar els conceptes següents:

• El salari corresponent al dia (salari base i complements salarials).
• La part proporcional de les pagues extraordinàries corresponent al dia de vaga. Si les pagues extres es prorrategen mensualment, es pot fer el descompte en la nòmina del mes en curs.
• La part proporcional de les vacances que corresponen a cada dia de vaga.
• En alguns casos també es descomptarà la part proporcional de participació en beneficis i determinats plusos, com el de disponibilitat.

En sumar tots aquests conceptes el descompte d’un dia de vaga equival a 1,4 dies de salari ordinari.

En el cas de vagues que afecten unes hores de treball, el descompte es fa per les hores afectades i, per això, s’ha de calcular el preu de l’hora, dividint el salari anual entre hores de treball anual.

Quan l’empresa descompte indegudament a la treballadora o treballador unes quantitats que no siguin legals, el procediment per reclamar és el següent: interposar una demanda individual de reclamació de quantitat. 

El procés s’inicia presentant la corresponent papereta de conciliació i sempre s’ha de fer de manera individualitzada.