Barcelona, 11 de juliol de 2025 

Des del Sindicat Infermeres de Catalunya manifestem el nostre desacord amb les declaracions fetes per la consellera de Salut, Olga Pané, en el marc del Fòrum Europa. Tribuna Catalunya i posteriorment als mitjans de comunicació. Considerem que les afirmacions realitzades, lluny de reconèixer les mancances estructurals del sistema sanitari català, contribueixen a perpetuar un relat institucional allunyat de la realitat quotidiana dels professionals que sostenen el sistema de salut.

La consellera ha afirmat que els metges catalans no tenen un sou baix i que, si marxen, no és per qüestions econòmiques. També ha indicat que els salaris sanitaris són superiors als d’altres sectors. No només considerem aquestes afirmacions desconnectades de la realitat laboral quotidiana, sinó que lamentem profundament que, un cop més, es dirigeixi el focus exclusivament al col·lectiu mèdic, obviant completament la resta de professionals sanitaris. Aquesta manca d’al·lusió explícita a les infermeres, llevadores, fisioterapeutes, tècnics i TCAIS no és anecdòtica: és estructural. 

Aquesta afirmació ignora la precarització estructural de les infermeres i molts altres perfils professionals, que continuen sent classificats com a grup A2 malgrat tenir titulació universitària i assumir responsabilitats especialitzades. Les condicions laborals són marcades per la inestabilitat, la manca de reconeixement, ràtios inassumibles i una pressió assistencial sostinguda. La realitat és que milers de professionals abandonen el sistema públic català a la recerca d’estabilitat i condicions dignes. 

La consellera també ha afirmat que no hi ha fuga de professionals i que Catalunya importa més metges dels que exporta. Aquesta visió amaga una realitat estructural: la cronificació de la fugida cap a la sanitat privada, on les condicions laborals són percebudes com més sostenibles. La manca de polítiques efectives de retenció és un fracàs estructural. 

També ha reconegut que molts professionals prefereixen fer guàrdies perquè amb tres poden arribar a cobrar el mateix que amb una plaça fixa. Aquesta dada posa en evidència un sistema que premia la sobreexplotació i converteix la precarietat en l’única via per assolir una remuneració digna. 

Tot i valorar la incorporació del discurs ambiental, considerem que no es pot parlar de sostenibilitat sense abordar de manera clara i compromesa, en primer lloc, les condicions laborals i estructurals del sistema sanitari. Calen polítiques reals que apostin decididament per l’atenció comunitària, la prevenció i la salut pública. Mentre l’Atenció Primària continua infrafinançada, parlar de sostenibilitat resta sentit. 

El problema del sistema sanitari català no és només de recursos, sinó de model. És imprescindible un canvi estructural profund que posi les cures, les persones i els equips interdisciplinaris al centre. Aquest canvi ha de reconèixer la professió infermera com a lideratge natural en les cures i posar fi a la deriva privatitzadora. 

Exigim el reconeixement immediat de la professió infermera com a categoria A1 (o el seu equivalent en MECU 6 o 7), l’establiment d’un pla de fidelització amb condicions laborals dignes, una reforma del sistema retributiu, la participació activa del col·lectiu infermer en les polítiques sanitàries i una transformació estructural del model amb les cures com a eix. 

Les declaracions de la consellera són una mostra clara de la desconnexió existent entre el relat institucional i la realitat del sistema. La transformació real no vindrà de comparatives amb l’OCDE ni de discursos triomfalistes, sinó d’un compromís valent amb els canvis estructurals necessaris i el reconeixement efectiu de les infermeres com a agents centrals del sistema. 

Des d’Infermeres de Catalunya, continuarem defensant una sanitat pública, universal, equitativa i centrada en les persones. 

Per a contactes de premsa: comunicacio@infermeresdecatalunya.cat

#InfermeresDiemProu #SanitatPública #ReconeixementInfermeres