Aquest 8 de març, Infermeres de Catalunya tornem a sortir al carrer per defensar els drets de les dones i totes les formes d’identitat sexual i de gènere.
Sortim per a exigir no ser discriminades mai més per motius sexistes, culturals o ideològics, entre tants d’altres.
Des de discriminacions plausibles, passant per les més sibil·lines, totes estem en risc de patir (o hem patit alguna vegada) aquestes injustícies basades en raons impossibles de defensar en ple segle XXI.
Sortirem per inundar els carrers del color lila. Un color que sabem que incomoda a alguns col·lectius socials, així com a partits polítics que viuen en el passat i voldrien tornar a aquest, per fer-nos retrocedir en els drets que tants esforços els hi van costar a les nostres àvies i mares.
Sortirem per reivindicar una altra forma d’entendre les relacions personals, laborals i socials. També per demanar la igualtat de tracte als poders legislatiu, executiu i judicial, així com a totes aquelles institucions que gestionen el nostre país.
D’aquestes desigualtats, sobretot les laborals, les INFERMERES en som molt conscients, donat l’impacte que tenen sobre la nostra feina. Volem condicions i garanties idèntiques a les que gaudeixen els homes.
Tot i ser una professió principalment ocupada per dones, totes nosaltres -en un moment o altre de la nostra vida laboral- hem viscut les limitacions per accedir a càrrecs de responsabilitat o de representació a les diferents institucions i centres de treball.
Com ja sabeu, Infermeres de Catalunya, vàrem demanar la presència d’una Infermera com a consellera de Salut. Bona prova de respecte i reconeixement professional seria que es fes realitat aquesta demanda, perquè preparades i formades n’estem per assumir aquest càrrec i molts d’altres, dels quals se’ns aparta o ignora per desconeixement, por, classisme o sexisme institucional.
Tot just fa un any que la pandèmia per la COVID-19 ens agafava de ple, produint un impacte sanitari i social que ens ha dut a una situació de crisis sense precedents.
Les situacions de discriminació que patim les dones s’han vist agreujades, ja que han afectat les feines més precàries i aquestes, en la seva majoria, estan realitzades per dones. Han estat les menys valorades socialment, però alhora, són essencials per la nostra societat.
Totes hem estat a l’altura, assumint el risc de contagi, la responsabilitat dins l’entorn laboral i també a les llars, organitzant-nos per poder donar resposta a totes les necessitats – prèvies i noves- amb un alt grau de responsabilitat que ens defineix i ens honora, fent de la conciliació de la vida laboral i familiar un art, a canvi de la nostra salut física i emocional.
Continuarem lluitant per posar fi a qualsevol forma de discriminació, per defensar els nostres drets, traslladant les nostres reivindicacions a les institucions.
Encoratgem a TOTES i A TOTS, a lluitar sense descans per erradicar la violència sexista alhora que exigim drets i un augment de recursos per a les dones, els infants i adolescents, la gent gran, les persones amb problemes de dependència o amb necessitats socials i sanitàries especials. Tots sabem que les condicions socials i de salut van de la mà i han de ser tractades de forma integral i integradora.
Als homes que s’impliquen a parts iguals en l’educació dels fills, l’organització i funcionament de la llar i de les responsabilitats que se’n deriven de la vida familiar, volem alentir-los a continuar fent-ho, i fer-ho visible també envers els seus congèneres, com cada vegada més ho estan fent aquells que participen en els 8M d’uns anys ençà.
Us animem que participeu de les mobilitzacions i actes que es produiran als diferents centres sanitaris i serveis arreu del país, respectant les mesures de seguretat sanitàries, per fer-nos visibles més que mai, aquest 8 de Març.
