Getting your Trinity Audio player ready...

El pròxim 23 de juliol estem totes citades a les urnes per escollir els representants que dirigiran el rumb de la política de l’estat espanyol (i la de Catalunya) durant els pròxims quatre anys. 

A aquestes eleccions es presenten partits amb programes molt diferents, alguns d’ells fins i tot antagònics, i la sanitat, no n’és una excepció. 

Tots els partits porten al seu programa el que per la seva agenda són millores del sistema de salut, però aquestes visions són molt diferents entre uns i altres. 

Hi ha milers de temes que també depenen del nostre vot a aquestes eleccions a més de la sanitat, habitatge, política exterior i interior, ciència, justícia, educació… i totes som lliures per pensar en el que creiem. Potser alguns temes tindran més pes que d’altres en el nostre vot, potser el partit A em convenç amb el seu discurs respecte a justícia, però no en educació, on m’agrada el del partit B, aquí les conviccions de cada un i on posi el pes dels seus interessos decantaran el seu vot. 

Evidentment, un dels grans problemes del sistema representatiu que tenim és que es pretén que basem el nostre vot en promeses d’acció i bones intencions, que després no sempre es compleixen. 

Infermeres de Catalunya no volem, ni podem, dir a qui s’ha de votar, però si creiem que és important que totes estiguem ben informades sobre la posició de cada partit (segons els seus programes electorals).

Les infermeres als programes

Ras i curt, com en tantes altres situacions, les infermeres som majoritàriament invisibles, igual que la resta dels professionals sanitaris llevats dels metges. 

Només als programes d’ERC es fa menció directa a les infermeres, demanant el desenvolupament de les especialitats infermeres i al de Sumar, que treballaran per la fi de la precarietat del personal sanitari, especificant la millora de condicions laborals. Acabar amb guàrdies mèdiques de llevadores i infermeres de 24 h, implementant un sistema de torns similars al d’altres països europeus.

Altres temes que ens afecten, en tant que som el principal col·lectiu afectat per aquesta, la trobem al programa de JUNTS. Proposen reformar la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) i revisar les competències professionals (quan es va fer hi havia llicenciats i diplomats, i ara tots som graduats), que nosaltres només podem entendre com reconèixer-nos la categoria A1. 

PP creu que cal promoure l’augment de places als graus d’infermeria —tot i que no especifica com si fa en el cas de metges—. 

VOX promet impulsar reformes legislatives per garantir condicions laborals òptimes, posar fi a la precarietat laboral i facilitar la retenció de talent a la Sanitat Pública, així com garantir la conciliació familiar i laboral sense renunciar a sou. En aquest sentit, es garantirà la llibertat de consciència per no actuar respecte a avortament, eutanàsia o “ideologia trans”. 

En aquest punt concorden els programes de PP i VOX, ja que el primer també garantirà el dret a l’objecció de consciència i millorarà les condicions dels treballadors sanitaris reduint nivells de temporalitat i incentivant l’itinerari professional. 

El sistema sanitari als programes

La sanitat és un tema cabdal a tots els programes, tot i que rara vegada ocupa més d’un paràgraf.  

És comú a tots els programes l’enfortiment de la sanitat, però difereixen en la manera d’afrontar-ho.

EL PP promet un pla de xoc d’atenció primària centrat en els metges, oferint 1.000 places addicionals (en l’àmbit espanyol) de medicina familiar i comunitària a l’oferta de 2024. Cal tenir en compte que enguany han quedat desertes més de 200 places. També promet nous incentius pels metges així com la creació del nou títol d’especialista en urgències i emergències.

També pretén agilitzar la convalidació de titulacions estrangeres i eliminar el requisit de nacionalitat per l’accés a personal estatutari (aquest requisit no existeix, com a mínim a Catalunya).

PSOE també considera necessari augmentar el 30% de les places de formació sanitària especialitzada en totes les especialitats de Salut Mental i un 15% al grau de medicina. 

Per VOX la solució implica recentralitzar les competències transferides a les comunitats, per tal de crear un sistema de salut únic, igual i de qualitat per tota Espanya i tots els Espanyols —ja que la salut deixarà de ser universal, els immigrants il·legals només tindran accés a urgències vitals i malalties infecto-contagioses—. Unificar la història clínica i farmacèutica digital, accessible en espanyol a tots els sanitaris i amb una cartera comuna. 

Consideren que cal invertir més en salut i ho faran retallant despeses innecessàries, complint els pressupostos amb un sistema de compres centralitzat i transparent. 

Reforçaran l’atenció primària per tal de poder reobrir centres tancats i crear-ne de nous a zones rurals o molt saturades. 

Les “llengües regionals” deixaran de ser un impediment a l’accés a les places, per tant, deixarà de garantir el dret del pacient a viure en català. 

La recentralització proposada per VOX confronta amb el programa d’ERC, que proposa un traspàs competencial en totes les matèries sanitàries així com la cessió gratuïta dels actius que la SAREB té a Catalunya a favor de la Generalitat i Ajuntament per destinar-los a finalitats i necessitats socials. 

Per ERC la Salut va vinculada a molts altres temes, principalment socials i de competències, que revertiran en un millor sistema. 

Cal resoldre la insuficiència del sistema de finançament autonòmic, reconèixer el dèficit estructural del Sistema Nacional de Salut i condonar el deute històric de la Seguretat Social de 472 M€. 

Per fer front al dèficit d’especialistes proposa flexibilitzar jubilacions, sobretot en especialitats deficitàries, posar remei a l’elecció de places en formació o resoldre les dificultats en l’acreditació d’especialitats infermeres. 

Envers a les especialitats, també proposa transferir-ne les competències de formació especialitzada. 

Junts també reclama la transferència de competències sanitàries i equipaments, i ampliar places de MIR a Catalunya, així com més recursos per fer front a l’infrafinançament crònic del sistema i garantir l’accés universal. 

PDeCAT també demana la culminació dels traspassos d’immobles corresponents a hospitals i la condonació de deutes de la Seguretat socials d’institucions sanitàries. 

A més, demana evitar gravar la sanitat privada, ja que, segons ells, ajuda a descongestionar la sanitat pública, li redueix despesa i implica una doble imposició pels ciutadans que en fan ús. 

Aquest punt del programa del PDeCAT aniria en contra de la proposta de la CUP, única però clara, de defensar la sanitat pública davant les privatitzacions. 

En aquest punt Sumar també fa una proposta en la mateixa línia, proposant impedir les formes de gestió privatitzada i “desprivatitzar” serveis com la neteja o hostaleria. 

A més, Sumar augmentarà anualment mig punt del PIB la despesa en sanitat. Així com incorporar noves prestacions, salut bucodental, nutrició, òptica, audiopròtesis, psicoteràpia, teràpia ocupacional i fisioteràpia. 

La sanitat als programes

Celebrem que la major part dels programes donen molta importància a la Salut Mental, amb mencions específiques i polítiques d’implantació de programes, sobretot per joves i de prevenció del suïcidi i noves prestacions. 

Excepte al programa de VOX, que nega l’atenció mèdica —excepte en urgències vitals i malalties contagioses— als immigrants il·legals, tots els partits estan d’acord en el fet que la sanitat ha de ser universal i gratuïta, tot i que la major part d’ells proposen una política continuista o inclús d’ampliació del consorci publicoprivat. Només Sumar i la CUP parlen de reduir aquesta associació i blindar la sanitat pública. 

El càncer és molt present als programes de PSOE i VOX, el primer prioritzarà el diagnòstic genòmic i la identificació de biomarcadors, mentre que VOX, a més del diagnòstic precoç, vol crear una xarxa de Centres Nacionals d’Oncologia. 

L’ELA també és present als programes de PSOE, PP i ERC.

La Sensibilitat Química Múltiple és present al programa d’ERC.

El PSOE també promourà l’ús terapèutic del cànnabis.

La salut sexual i reproductiva, la violència masclista i les identitats de sexe i gènere als programes 

L’aspecte sexual, identitari i reproductiu és on més discrepàncies podem trobar entre els diferents programes. 

Els partits progressistes presenten postures feministes i de protecció envers la capacitat de decidir de les dones sobre la seva salut reproductiva, mentre que PP demana recuperar l’exigència del consentiment patern entre els 16 i els 18 anys.

VOX vol directament prohibir-lo, despenalitzar l’assetjament que es dona al voltant dels centres on realitza, en contraposició, PSOE pretén habilitar zones de seguretat al voltant d’aquestes clíniques per tal de protegir les dones. VOX vol posar en marxa protocols per informar a les dones embarassades que no vulguin continuar amb l’embaràs respecte a judes per manutenció i cura dels fills, així com donar l’opció a sentir el batec fetal i assistir a una ecografia en 4D. 

VOX s’oposa clarament a la gestació subrogada, PSOE diu que treballarà per evitar que agències es lucrin amb aquesta pràctica, però la resta de partits no en parlen als seus programes. 

Els partits progressistes promouen mesures per reduir la violència de gènere, inclús el PP promet l’erradicació de la violència de gènere i complir el pacte d’estat contra la violència de gènere. VOX proposa la seva derogació, així com eliminar tota la legislació de gènere i la supressió del Ministeri d’Igualtat i substituir-lo pel de Famílies. Proposa derogar la llei del Si és Si i substituir-la per una que augmenti les penes a violadors. 

Sumar va més enllà i a més d’introduir altres formes de violència de gènere en el sistema VioGén, preveu desenvolupar un sistema específic d’indemnitzacions, mecanismes de reparació i atenció per víctimes. També un nou “servei d’atenció telefònica per homes en crisi” que busca alternatives no violentes, derivant a serveis que treballin altres formes de masculinitat, fomentant les cures i l’empatia. 

Respecte a la identitat sexual i de gènere, SUMAR, PSOE, ERC, PDeCAT, Junts i la CUP prometen reconeixement i defensa dels drets del col·lectiu LGTBI+ i compromís en la lluita contra la LGTBI+fòbia. Mentre que els partits conservadors proposen derogar la llei trans amb diferents finalitats, PP pretén promoure una nova que garanteixi els drets fruit del consens i que lluiti contra la discriminació per orientació sexual.

VOX, en canvi, la vol derogar perquè “cap home, independentment del gènere amb què s’autopercep” pugui entrar en espais d’intimitat reservats per dones com vestuaris o banys, així com garantir la impossibilitat de tractaments hormonals i la cirurgia de canvi de sexe en menors d’edat. 

Què ens diu l’experiència?

Fins aquí, les promeses, ara parlarem de fets, ja que és molt fàcil parlar de promeses, sobretot quan ets un partit que no aspira a governar i saps que el fet de no complir, no tindrà cap cost electoral. És molt fàcil prometre coses que saps que després no hauràs de complir. 

La realitat és que:

• A pesar de les promeses, tant en l’àmbit estatal, com territorial, els partits de dretes han primat la sanitat privada sobre la pública, tant els partits catalans com els espanyols. 
• L’Entrada de VOX a Andalusia va provocar que s’aprovés l’ordre que permetia concertar l’atenció primària amb la privada, ordre que només s’ha pogut evitar gràcies a la pressió dels sindicats.
• El balanç de la gestió del PP de la sanitat allà on governa és dantesc, la gestió de la pandèmia a la Comunitat de Madrid demostra on es posicionen els interessos del partit. 
• El període 2011-2015, sota el govern del PP, son els anys de política de retallada i desballestament del sistema sanitari: Balance de la Política Sanitaria del Gobierno del PP.pdf (enfermeriacomunitaria.org) 
• Històricament, PP s’ha oposat judicialment tant a l’avortament, com al matrimoni gai, com a la llei trans. 
• VOX s’ha posicionat clarament, entre tantes coses més, antivacunes i anti canvi climàtic, que afecten directament a la salut de les persones, en el segon estiu amb major mortalitat a Europa des de 2003, en què van morir 72.000 persones, un partit que aspira al govern nega el canvi climàtic.
• Ajuntaments on VOX té presència ja han eliminat punts d’atenció a víctimes de violència masclista 
• El PP accepta les polítiques masclistes i centralistes de VOX per fer govern. Tot i que el seu discurs, pot ser més de centre, la seva necessitat de pactar amb l’extrema dreta per governar fa que VOX arribi al poder. 
• L’estat i la generalitat ha abusat històricament de la temporalitat en el seu personal sanitari, les coses no han començat a canviar fins aquest darrer mandat. 
• L’impuls social i feminista del darrer mandat ha estat clarament impulsat per Podemos, ara Sumar. 

A tenir en compte…

Aquests no són tots els partits que es presenten el 23J, ens hem limitat a parlar dels que podem votar a Catalunya, i que fan referència al seu programa a la nostra professió o la sanitat, altres partits com PACMA o Escons en blanc, no en fan, i d’altres ni tan sols tenen un programa publicat. 

Amb aquesta informació, volem que totes i tots tinguem una mica més clar com s’alineen les promeses dels partits amb els nostres interessos respecte a sanitat i infermeria. Com dèiem a l’inici tot és molt més complex i hi ha moltes més coses a tenir en compte. Per ampliar tota aquesta informació, els programes de tots els partits estan disponibles a internet, així com comparadors de programes com el de RTVE i el de Newtral. També Newtral té un assistent IA a qui li pots preguntar sobre els programes dels 4 partits majoritaris. 

Investigadors de la UAB i UPF han desenvolupat un test per decidir el vot, i si no també hi ha la clàssica brúixola electoral per saber on et posiciones.

Dit això, a pesar que hem llistat les propostes de VOX per coherència i poder fer una anàlisi completa, per Infermeres de Catalunya VOX no és una opció de vot. Tot i que puguem estar d’acord amb algunes de les coses que promet —com l’enfortiment de la primària i aquestes són generalitats molt vagues— té altres principis bàsics que són diametralment oposats al que defensem des d’infermeres de Catalunya.