Aquest divendres, 2 de febrer, prop d’un miler d’infermeres provinents de Catalunya i d’altres parts del territori espanyol, ens hem manifestat davant el Ministeri de Sanitat a Madrid, coincidint amb la reunió que havia de mantenir el conseller de Salut, Manel Balcells amb la ministra Mónica García.

La manifestació va tenir un caire reivindicatiu i festiu, i les infermeres de diferents indrets vam tenir la oportunitat de reivindicar juntes la reclassificació de les infermeres al nivell A1, el reconeixement de les especialitats infermeres i el seu desenvolupament així com la jubilació als 60 anys.

Durant la manifestació, representants del sindicat Infermeres de Catalunya ens vam reunir amb el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla i l’assessora del gabinet del secretari, la infermera Alda Recas.

En aquesta reunió, el secretari d’Estat ens va informar sobre el full de ruta que presentaran en breu i on es marquen les línies estratègiques i els objectius per a aquesta legislatura. Ens vam centrar en les reclamacions de les infermeres i de com les abordarien.

En termes generals, es va parlar sobre la reclassificació de les infermeres al nivell A1. En aquest aspecte des del Ministeri aposten per aplicar un canvi en la classificació utilitzant els nivells MECES del Marc Europeu, on el nivell es definiria en funció dels crèdits ECTS el professional (graduat, màster, doctorat). També ens van deixar clar que les competències per aquesta reclassificació, no només de les infermeres sinó de tots els professionals, és competència de Funció Pública i hi treballen estretament per fer-la efectiva en com més aviat millor.

Tanmateix van explicar com, de forma més immediata, volen abordar la possibilitat que els professionals classificats com A2 també pugui accedir a llocs de direcció, ja que no entenen aquesta limitació normativa.

Sobre les especialitats infermeres, ens van informar que necessiten conèixer la situació actual del sistema i estudiar les necessitades d’especialistes per als anys vinents per saber les places d’infermeres especialistes que han de sortir per cobrir aquestes necessitats. Treballaran per desenvolupar les especialitats i fer-les efectives.

Volen treballar per modificar l’actual llei de “prescripció infermera” per caminar cap a una prescripció real de les infermeres i no pas un sistema que segueix limitant aquesta competència a l’aprovació per part dels metges. Aposten per incloure les infermeres com a professionals prescriptors dins la Llei del Medicament i treballar conjuntament amb les universitats per adequar el pla formatiu.

En termes generals, es van parlar de molts altres aspectes que tenen a veure amb l’avanç professional i laboral de les infermeres així com el seu rol dins el sistema de salut. Tenen clar que una millora competencial ha d’estar regulat normativament i que val impulsar aquests canvis normatius alhora que venen acompanyats de la corresponent millora salarial.

Hem vist com tenen detectades les necessitats i reclamacions que les infermeres fa anys que reclamem i, el més important, tenen definit com cal dur a terme tots aquests canvis d’una forma que creiem totalment encertada i que respon a una reorganització del sistema pel reconeixement efectiu de les competències infermeres i el nostre grau de responsabilitat.

Durant la tarda, es va dur a terme una assemblea interterritorial d’infermeres on ens vam reunir infermeres i entitats socials i sindicals d’arreu del territori. En aquesta es va explicar com havia anat la reunió del matí amb el secretari d’estat i es van debatre les diferents problemàtiques detectades. Un diàleg molt enriquidor on vam conèixer diferents realitats d’un mateix sistema.

En aquesta assemblea es va proposar la creació d’una confederació sindical d’infermeres del territori espanyol. Es van establir les bases d’aquesta i de com la duríem a terme. Tothom va estar d’acord en el fet que per impulsar el canvi que les infermeres necessitem i lluitar perquè aquest siguin efectius i no es continuïn dilatant en el temps, necessitem un canvi en la representació de les infermeres i els infermers i, per això, ha arribat el moment d’autoorganitzar-nos creant sindicats a les diferents comunitats i confederar-nos per una acció coordinada, però mantenint la independència de cada comunitat, donat que hi ha diverses realitats que localment s’han d’abordar de forma diferent.

Les infermeres de Catalunya han obert el camí. Gràcies a les mobilitzacions infermeres i a la vaga, s’ha creat una sensació de despertar i d’esperança en les infermeres d’arreu d’Espanya que ha motivat la necessitat d’aquesta lluita conjunta i coordinada. La llavor ja s’ha plantat i molt aviat les infermeres d’arreu del territori tindran una alternativa a la representació i la lluita laboral i professional.

Seguim!