Després d’haver consultat a les afiliades i a un total de 3000 infermeres del territori català, el Consell Executiu d’Infermeres de Catalunya, atesa la situació límit en què ens trobem les infermeres i els infermers que treballem al sistema públic de salut de Catalunya, hem decidit convocar una vaga indefinida que afecta a totes les infermeres que treballin als centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).

Aquesta convocatòria de vaga respon al menyspreu cap a la nostra professió reflectit en el III Conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de la Salut signat al gener i al preacord del III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l’ICS signat el passat vint-i-dos de novembre.

Aquest menyspreu és especialment evident en el cas de les llevadores, a les que se’ns obliga a tenir l’especialitat per exercir, però se’ns maltracta en condicions laborals i retribució econòmica mentre continuem treballant en un entorn biomèdic, paternalista i patriarcal, que no ens permet avançar.

Les infermeres i els infermers que treballem al sistema públic de salut de Catalunya hem arribat al límit i ja no podem tolerar més el menyspreu reiterat cap a la nostra professió. Els motius són molts i molt diversos i fa massa anys que s’arrosseguen.

La professió infermera ha anat evolucionant al compàs de les necessitats de la població i del sistema.

També hem avançat a nivell formatiu. Fa més d’una dècada que les infermeres som graduades, amb titulació acadèmica equivalent a psicòlogues o optometristes. Hem assumit noves competències i responsabilitats, hem acompanyat i protegit la població durant la pandèmia, hem liderat la vacunació i som peces claus en la reforma del sistema sanitari. Lamentablement, el reconeixement social, laboral i econòmic no ha patit cap mena d’evolució positiva.

Les infermeres hem assumit els sacrificis personals necessaris i hem entomat les noves responsabilitats amb professionalitat, eficiència i la voluntat de cuidar des d’una visió integral de la persona.

Per tot això, ens sentim maltractades pel Departament de Salut. Aquest menyspreu es tradueix en un augment del deteriorament de la salut mental i físic, absentisme laboral o inclús abandonament de la professió.

La solució al greu problema de manca de professionals, així com la sobrecàrrega sistèmica, que afecta a tots els perfils professionals -personal de GIS, zel·ladors, TCAI, treballadores socials sanitàries, infermeres, etc. – no és redistribuir funcions d’un col·lectiu professional concret fent que les assumeixi la resta. El que necessitem és una reestructuració profunda del nostre sistema de salut, que és ineficaç i que està sobrepassant tots els límits, posant en perill als professionals i ciutadania.

Ja estem fartes de ser la mà d’obra barata i qualificada del sistema, de copets a l’esquena, d’aplaudiments i reconeixements buits.

Per tot això, les infermeres diem prou.