Ja n’hi ha prou! És hora d’aturar-nos per la nostra dignitat com a professionals de la salut
Publicat el 17 de gener de 2022

S’ha donat a conèixer la recent sentència del Jutjat del Social número 2 de Jaén en què s’eximeix al Servei Andalús de Salut (SAS) de la responsabilitat per no haver dotat a les infermeres dels equips de protecció necessaris per treballar durant els primers mesos de la pandèmia. En concret, el jutge assenyala que no hi ha hagut vulneració de l’article 15 de la Constitució Espanyola on es recull el dret a la vida i a la integritat física i moral. 

Amb aquesta sentència s’està obviant el dret dels treballadors a disposar dels mitjans de protecció adients per preservar la seva salut. 

Considerem que se’ns obliga a una heroïcitat sobrehumana que no se’ns pot exigir. Se’ns anul·la el dret a tenir por, el dret a l’instint de supervivència pròpia de la raça humana i dels animals i alhora ho fa també vulnerant el dret dels nostres familiars no sanitaris. Se’ns obliga a un sacrifici propi d’èpoques pretèrites i a ser la carnassa d’un virus completament desconegut de forma absolutament desprotegides. 

Les infermeres i els professionals de la salut de Catalunya no podem més. Portem dos anys quasi sense descans. Dos anys prioritzant l’atenció a la població per davant de les nostres famílies i benestar personal, però en cap cas posarem en risc la nostra vida (i la de les nostres famílies) per davant de la vida de qualsevol altra persona. Bàsicament, perquè les nostres vides tenen el mateix valor a la de qualsevol altra persona. Ni més ni menys! 

Aquest despropòsit de sentència se suma a tota una sèrie de maltractaments i menyspreus cap a la nostra professió. 

Les infermeres hem estat al capdavant de la vacunació de la COVID-19 i vam estar al capdavant de la reestructuració i adaptació del sistema de salut (als CAPs, als hospitals, als serveis d’emergències, als centres residencials…) per fer front als inicis descontrolats i desconeguts d’aquesta pandèmia. Hem demostrat sobradament la nostra capacitat d’adaptació i lideratge. 

Menyspreen les infermeres com a professionals de la salut amb un alt grau de qualificació, al no reconèixer la titulació de Grau a les categories professionals dels diferents centres sanitaris i de treball, sent encara considerats categoria A2 quan reunim tots els requisits legals per estar dins el subgrup A1, amb el que això significa tant econòmicament com a la possibilitat d’accedir a diferents llocs de direcció als Serveis Públics. 

Menyspreen les infermeres al no comptar amb nosaltres quan cal prendre decisions relacionades amb la salut de les persones i vetant la possibilitat d’accedir a llocs de Direcció d’equips de salut. 

Menyspreen les infermeres en fer-nos treballar amb unes ràtios infermera/pacient i unes càrregues de treball inassumibles, on les probabilitats de cometre errors que poden afectar a la salut del pacient s’eleven exponencialment.  

Menyspreen les infermeres amb sous molt per sota de la mitjana europea, tot i ser unes de les professionals millors preparades i més valorades a la resta de països, i sense tenir plusos que si tenen altres categories professionals amb les mateixes condicions que nosaltres. 

Menyspreen les infermeres quan no se’ns permet poder prejubilar-nos voluntàriament de forma anticipada com fan altres professions tot i complir els requisits d’excepcionalitat per fer-ho. 

Menyspreen les infermeres quan, després de 12 anys, seguim sense tenir desenvolupades totes les especialitats infermeres, i les que hi ha, sense el reconeixement que si en tenen les especialitats d’altres categories professionals. 

Menyspreen les infermeres quan es desplega una prescripció infermera que no cobreix les necessitats reals de la població ni dona resposta a les competències infermeres reals, podent prescriure únicament qualsevol fàrmac i producte sanitari que pot comprar lliurement la nostra àvia a la farmàcia. 

Menyspreen les infermeres quan ens obliguen a utilitzar el nostre vehicle particular per realitzar l’assistència a la població als seus domicilis i fent de xofers d’altres professionals. 

Menyspreen les infermeres quan continuem amb els sous retallats i amb una pèrdua del poder adquisitiu que augmenta any rere any, però havent d’assumir més feina i amb una càrrega de treball indecent amb el risc que comporta per les persones que atenem. 

Menyspreen les infermeres quan ens tracten com a mà d’obra no qualificada, prioritzant la nostra tasca purament assistencial sense deixar-nos la possibilitat de formar-nos i fer recerca per poder créixer professionalment en el nostre entorn laboral. 

Un menyspreu continu, de vegades molt subtil, de vegades no tant, que hem anat empassant per prioritzar l’atenció a la ciutadania per davant de les necessitats del nostre col·lectiu. Menyspreus que fan que continuem treballant igual que fa 20 anys i que se’ns tracti com a professionals de segona quan, a l’ombra del sistema, som el col·lectiu que sustenta la salut de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya. 

Ja n’hi ha prou! Hem d’aturar-nos perquè els gestors, les institucions i els polítics atenguin les nostres reivindicacions legítimes. Per la dignitat Infermera. Per la nostra dignitat com a persones i professionals. Per la dignitat dels usuaris als quals atenem. Per un sistema de salut digne, d’accés per tothom en les mateixes condicions i sense discriminacions alienes a la nostra voluntat. 

Et pot interessar

Afilia't
Si ets infermera, et pots afiliar. Si ets TCAI, TES o una tècnica de grau mig o superior, et pots associar i formar part del sindicat, gaudint de tots els serveis i avantatges. Selecciona el teu perfil professional perquè et puguem informar millor.
Associa't