La cinquena onada de la pandèmia per SARS-CoV-2, que algunes fonts científiques preveien, ja és entre nosaltres i està creixent a molta velocitat. Catalunya ha registrat fins aquest dimecres, 809.095 casos confirmats acumulats de Coronavirus des de l’inici de la pandèmia. Aquesta vegada, amb una major afectació en aquelles persones en les franges d’edat no vaccinades, amb dosis incompletes o amb temps insuficient per adquirir la immunitat màxima.
Aquest augment exponencial dels casos arriba en el pitjor escenari: un sistema sanitari afeblit i desgastat des de fa mesos degut a la sobresaturació, i que no ha rebut reforços que puguin donar resposta a les necessitats de la població. Tenint, a més, professionals intentant gaudir d’un merescut descans que no són coberts i, a la vegada, produint-se un augment dels professionals contagiats.
La pressió assistencial augmenta dràsticament
La pressió assistencial va en augment, estant l’atenció primària i el SEM al límit del col·lapse. Els centres d’atenció primària a Catalunya han passat d’atendre unes 39.878 visites setmanals -a finals de juny- per casos relacionats amb la COVID a atendre 203.510 visites en la darrera setmana.
El servei de consultoria sanitària 061 Salut Respon i les sales de coordinació d’emergències han augmentat la seva activitat en un 900%, patint un col·lapse preocupant, ja que – tal com va decidir el Departament de Salut- està sent la porta d’entrada de les demandes, tant d’informació en temes relacionats amb la COVID-19 com de petició d’atenció urgent i emergent per part de la ciutadania.
A més, les hospitalitzacions estan creixent, segons les dades actualitzades aquest dijous pel Departament de Salut. Ja hi ha 1.359 persones hospitalitzades amb COVID-19, són 88 més que en el darrer recompte. Actualment hi ha 259 pacients en estat greu a les UCI catalanes, 21 persones més que fa 24 hores.
Manca d’infermeres. I les que hi ha, esgotades i mal pagades
Han estat les infermeres les que han suportat i segueixen suportant -en gran manera- el pes d’aquesta crisi sanitària a les seves esquenes. Les infermeres de Catalunya hem vacunat gairebé 4 milions de persones en un esforç sense precedents.
Les infermeres i infermers de Catalunya hem emmalaltit, estem esgotades físicament i emocionalment. Cada vegada són majors els esforços, en el mateix temps fem el doble o triple de treball, doblem torns de forma continuada per a vacunar amb la celeritat més gran, per la detecció i el seguiment dels casos de forma massiva, i per a atendre les necessitats de persones amb COVID i no COVID.
Catalunya té un dèficit estructural de 24.000 infermeres. S’ha evidenciat la situació “límit” a què ens ha dut la pandèmia, arran d’aquesta manca i d’unes condicions laborals precàries que arrosseguem des de fa anys. Qui les noten més són les infermeres de residències i centres sociosanitaris, que són les més mal pagades i amb les pitjors condicions laborals.
Les infermeres vivim en una alerta contínua: frustració acumulada, tensió, estres, por i decepció. Això dia rere dia, setmana rere setmana, onada rere onada. Les baixes, renúncies i les infermeres que resisteixen amb esgotament emocional i físic, són la pandèmia silenciada.
Demanem responsabilitat als polítics, però també a la ciutadania
Poc han ajudat les últimes decisions polítiques, que semblen haver anteposat altres interessos i prioritats en aconseguir la immunitat de grup i a la de guanyar el pols a la pandèmia amb un últim esforç, on unes mesures més perllongades en el temps haguessin ofert la possibilitat de sortir al carrer amb una mínima probabilitat de contagi, atenint-nos a l’alta contagiositat de la variant Delta que predomina al nostre país amb un 90% dels casos diagnosticats.
Les infermeres hem presenciat i col·laborat activament en la transformació organitzativa, tecnològica i humana que malauradament ha hagut de deixar de banda activitats i serveis als quals els ciutadans estaven acostumats. S’ha perdut proximitat i accessibilitat, s’ha aïllat a aquells que per edat s’han quedat fora del món de les noves tecnologies on l’accés al sistema de salut ha estat molt més complicat que per als més joves.
A la primera onada vam veure com la població més gran patia l’embat d’aquest virus acarnissadament. Gràcies als diferents vaccins, aquest grup poblacional està molt més protegit d’emmalaltir greument per aquest virus, però també gràcies al manteniment de les mesures de prevenció que preserven (distància, rentat de mans i sobretot l’ús de mascareta en tot moment) des de que surten de casa.
Ara són la població més jove la que, amb les intenses relacions socials i el relaxament de les restriccions per part del Govern, són font i vehicle de contagi, alhora que tenen el risc d’emmalaltir greument i de patir COVID persistent amb el que això suposa per a la persona i les seves famílies.
Demanem al nou conseller de Salut, Dr. Josep Maria Argimon l’increment de personal -especialment d’infermeres- i la millora de les condicions laborals i salarials de les infermeres de Catalunya per poder preservar al sistema de la renúncia i fugida d’infermeres a altres comunitats o països. I més pressupost en general, però específicament que es faci efectiva la inversió del 25% a l’atenció primària del nostre país.
La situació és molt preocupant i també demanem, especialment a la ciutadania, que tingui seny, responsabilitat i compromís individual. I que tot i no ser obligatòria la mascareta a menys de 2 metres d’altres persones, la població la segueixi utilitzant sempre en sortir de casa i, sobretot, en les trobades socials en espais tancats.