Getting your Trinity Audio player ready...
|
Infermeres de Catalunya ens hem dirigit a la Gerent de Cures Infermeres del Servei CatalĆ de la Salut, Carme Planas, exposant el posicionament d’aquest sindicat sobre el sistema de DPO (Direcció per Objectius).
En els darrers mesos a moltes professionals seāls hi ha estat fent arribar un document de DPO en quĆØ les infermeres observem incoherĆØncies en referĆØncia a les nostres tasques reals.
Primer de tot cal dir que des dāInfermeres de Catalunya ens oposem al sistema de DPO i que creiem que aquest concepte retributiu hauria dāestar contemplat dins la nòmina de les professionals i pagat totalment a tothom.
Veiem poc coherent que a mitjans de lāany en curs seāns presentin els objectius i el full de ruta a assolir durant aquest termini perquĆØ aquesta demora en la previsió impacta negativament en la planificació dels nostres esforƧos i estratĆØgia a seguir.
A mĆ©s, si ens creiem que treballem en un sistema de salut centrat en la persona i amb la persona, no entenem lāenfocament dāalguns indicadors que poden vulnerar el dret dāautonomia a decidir de la persona.
La nostra funció com a professionals de la salut Ć©s assessorar i acompanyar la persona perquĆØ pugui tenir una bona salut i prevenir les malalties mitjanƧant els cribratges i programes de salut vigents a lāabast, però un bon control dāuna malaltia tambĆ© depĆØn de la mateixa persona igual que decidir posar-se o no una vacuna.
TambĆ© entra dins la nostra tasca, dels professionals i de les organitzacions, treballar per fer del nostre sistema sanitari un sistema eficient alhora que fomentar lāautonomia, autocura i autoresponsabilitat de la ciutadania i les persones ateses. En molts casos, la definició i avaluació de lāobjectiu no es basa en si fem bĆ© o no la nostra feina (potser per manca dāeines per poder-ho avaluar) sinó que es basa, en gran part, en la decisió de la nostra població assignada atesa.
A quin lloc queda aquesta preciosa frase de āsalut centrada en la personaā? ĀæA quin lloc queden lāautocura i autonomia de la persona? Potser Ć©s que encara no tenim un model prou evolucionat i madur que contempli la decisió de la persona i encara es basa en aquella sanitat paternalista en quĆØ els professionals de la salut decideixen i la persona obeeix per coacció o per por.
Volem uns objectius reals, basats en necessitats reals en la nostra població, en quĆØ seāns valori per a aquella feina feta sense que això entri en confrontació amb la decisió de la persona.
Alhora tambĆ© volem fer menció sobre com es valoren les cures que fem les infermeres i com es desenvolupa la nostra feina diĆ ria en quĆØ cada vegada es complica mĆ©s el registre i augmenta la fiscalització de les nostres tasques per tal de Ā«justificarĀ» els recursos humans dāinfermeres i la feina que fem.
Per acabar, demanem al Servei CatalĆ de la Salut que es revisi aquest mĆØtode dāavaluació tant de les DPO com de la feina que fem les infermeres, i convidem les organitzacions responsables a treballar en un mĆØtode dāavaluació que contempli totes les variables esmentades anteriorment perquĆØ sigui mĆ©s realista i que sāadapti a la persona atesa, primant la qualitat assistencial, eficiĆØncia i adequació de recursos perquĆØ el sistema sanitari pĆŗblic gaudeixi dāuna bona salut.