Avui, dia 1 de maig, celebrem el Dia del Treballador i Treballadora i és moment de reivindicar les condicions laborals. Però per les infermeres, sembla que ha quedat oblidat i tan sols parlem de l’actuació davant la COVID-19.

Lògicament tot s’ha vist afectat per aquesta pandèmia però no hem d’oblidar d’on venim i cap a on volem anar.

Ara es parla que el govern de la Generalitat de Catalunya vol aprovar una “paga extra” per tots els funcionaris en agraïment a l’actuació davant la pandèmia. També han anunciat que aquesta paga serà diferent segons la categoria professional. Vol dir que segons la teva categoria has treballat més o menys? O que t’has exposat menys segons la teva professió?

Si realment volen agrair l’esforç realitzat durant aquesta pandèmia, ha de ser a tots els professionals i de forma igualitària, ja que tots hem estat exposats i tots hem treballat, cadascú des de les seves competències i funcions, per garantir i potenciar la millor atenció possible.

Per això agraïm els aplaudiments dels ciutadans, però no els dels polítics. No volem regals, volem condicions laborals i salarials dignes, no només ara, sempre.

No oblidem que l’any 2010 el sou de les infermeres es va retallar un 5%. Un sou que no només no s’ha anat adaptant a les pujades de l’IPC durant aquests 10 anys,  sinó que encara no hem recuperat aquest 5%. S’ha anunciat que aquest 2020 serà la primera vegada que apliquin la pujada de l’IPC i el pagament del 100% de les DPO (complement de producció per objectius). Òbviament, sense aplicar retroactivitat, pel que no compensarem tot el que hem perdut aquests darrers anys.
Durant 10 anys hem vist com el nostre sou es mantenia congelat, no ens pagaven el total de  complements de producció (malgrat assolir els objectius), no ens pagaven totes les pagues extraordinàries, etc. Hem pagat una crisi que no vam causar nosaltres. Ara una altra mena de crisi, aquest cop sanitària, ha posat de manifest la importància de la feina que, dia a dia, fem les infermeres i els infermers.

Per això és el moment de reivindicar que ens tornin el que ens pertoca i que no ens donin un “agraïment” en forma de paga, sinó un sou digne i equiparable als sous de les infermeres a altres països europeus.

Plus de perillositat 

La crisi sanitària causada pel SARS-CoV-2 ha evidenciat a l’opinió pública els perills als quals ens enfrontem com a personal sanitari en la nostra practica habitual, amb un total de 40.000 casos de contagi entre el personal sanitari. I no només estem exposats a aquesta malaltia, sinó a moltes altres malalties contagioses (meningitis, hepatitis, tuberculosis, etc).

Des d’Infermeres de Catalunya considerem que s’ha d’establir un plus de perillositat en les retribucions, no només durant aquesta crisi, sinó de forma permanent.

Aquest plus s’ha de retribuir a totes les persones que treballen a centres sanitaris, en qualsevol activitat assistencial  (hospitals, servei d’emergències, centres d’atenció primària, sociosanitaris, salut laboral, etc), i per a totes les categories professionals, des del personal de neteja passant pel personal administratiu i tot el personal sanitari, sense cap distinció.

En l’atenció a persones amb patologia contagiosa tots estem exposats, tots estem en contacte amb la persona i, cadascun amb les seves competències, treballem per garantir les millors cures i l’atenció a les persones. Per això no podem fer distincions per categories professionals.

L’exposició a diferents malalties, en especial les de més alt risc de contagi, no ha de quedar en l’obligatorietat d’atenció que ens dóna el nostre codi deontològic, s’ha de reflectir en una remuneració econòmica.